Localitzat a Paraguay un terrorista ultra de la Transició fugit de la justícia

03/03/2012 - 13:28

Les xarxes socials han esdevingut el canal clau a l’hora d’elaborar un reportatge d’investigació sobre dos dels pressumptes autors de l’atemptat contra la Revista satírica ‘El Papus’ durant la transició espanyola per part d’un grup d’ultra dreta. Localitzem Juan José Bosch i Tàpies, que va ser condemnat a 13 anys de presó per terrorisme i tenència d’armes, i Juan Carlos Pinilla Ibañez, condemnat a sis mesos de presó per fabricació o transports d’explosius i, que fins a la realització d’aquest reportatge, consta segons diversos mitjans en “en paradero desconocido”.

A modus introductori el següent paràgraf del diari Ya de l’11 octubre de 1977 ens situarà en el cas:

“Según estas pruebas, fue Juan José Bosch Tapies quien transportó desde Lérida a un bar de Barcelona, propiedad de Juan Carlos Pinilla Ibáñez, los seis cartuchos de dinamita y dos de goma-2, que fueron utilizados en la confección del artefacto explosivo empleado contra la revista”.

Ha estat curiosa la facilitat amb la que es pot trobar la pista de Juan José Bosch Tàpies. Una simple cerca a google amb el seu nom i cognoms entre cometes (operador booleant que limita els resultats de la cerca a aquells on el nom apareix de forma completa i ordenada) permet trobar el seu perfil a diverses xarxes socials i fòrums de debats.

Més enllà d’obtenir desenes de resultats d’hemeroteques digitals (Principalment ABC i El País, diaris existents durant la transició que disposen d’hemeroteques obertes a la xarxa) es pot trobar el perfil d’aquest lleidetà a la xarxa social Facebook, i també a Sonico i Badoo, xarxes socials especialitzades en contactes heterosexuals.

A través de Badoo, hem pogut certificar una dada de gran importància pel que fa a la verificació de la seva identitat. Juan José té 57 anys, és a dir, va nèixer l’any 1955 o 1956. En un article del 5 de març del 1983 a el diari El País es diu que Bosch Tàpies té 28 anys, pel que la seva data de naixement coincidiria: en Bosch Tàpies ha d’haver nascut entre el 6 de març de l’any 1955 i el 5 de març de 1956. Com a informació complementària, a l’Hemeroteca de El País trobem que Bosch Tàpies l’any 1977 era estudiant de Ciències Exactes a Barcelona.

Pel que fa al seu origen, Facebook ens certifica que era procedent de Lleida. Llegim al diari ABC del 29 de novembre del 1981 una notícia que duu per títol “Lerida: detenido otro implicado en el atentado a «El Papus»”. En el cos de l’article es llegeix:

“Juan José Bosch Tapies, procesado por la Audiencia Nacional con relación al atentado contra la revista «El Papus», ha sido detenido en su domicilio por inspectores de la Policía de Lérida e ingresado en la Prisión Provincial. El detenido es actualmente dirigente de Falange Española de las JONS, por la que se presentó en las pasadas elecciones legislativas encabezando sus listas en Lérida”.

A través dels fòrums hem pogut determinar que la seva ideologia ultradretana, 35 anys després, continua intacta. Juan José Bosch és el que anomenaríem en llenguatge d’internet, un troll. Un usuari de fòrums provocador amb una activitat notable. Bosch Tàpies comenta en els fòrums Hispanismo.org i ordenycultura.es. La foto de perfil a tots els fòrums i xarxes ens certifica que és la mateixa persona.

Per recollir alguns dels comentaris més destacats de Bosch Tàpies rescatem un parell de comentaris seus en aquests fòrums. “Está claro que mientras haya españoles existirá España, pero ahora me siento sumergido en un marasmo de una cultura (con minúsculas) híbrida entre la decadencia liberaloide y la peste judeo-yanki”, comentava en la seva presentació en el forum Hispanismo.org.

A Orden y cultura  prossegueix:

“En segundo lugar, yo tampoco creo en el llamado ‘holocausto’: simplemente por una cuestión de número, y porque ni creo en cuentos de hadas ni en Jehová ni en imposibilidades (soy así de descreido). En realidad, ni los propios judíos creen en ello: basta leerse al rabino de N. York, un negacionista que habla con conocimiento de causa…”

A través de Orden y cultura també hem pogut trobar el seu nickname o pseudònim és sovint Bosuku, un terme relacionat amb els misticisme ari. Una variant del terme, Bosuku01, és precisament el seu nom d’usuari a Youtube, on Bosch Tàpies en un vídeo sobre el Nacional Socialisme on s’elogia la figura de Hitler diu el següent:

“Es un vídeo extraordinario. Gracias por permitirnos gozar de él. Me ha llegado a lo más hondo”.

Un fugit de la justícia pescant a Paraguay

Si bé la cerca de Tàpies ha estat senzilla, la de Juan Carlos Pinilla Ibañez encara va ser relativament més fàcil, en tant que es tracta d’un fugit de la justícia espanyola. Explorant el llistat d’amistats a Facebook de Juan José Bosch Tàpies vem trobar un tal Juan Carlos Pinilla Ibañez.

El nom resultava familiar d’alguns articles d’hemeroteca que havíem consultat. Mitjançant una cerca a google amb els pertinents operadors booleants arriba a la sorpresa: “El denunciado es Juan Carlos Pinilla Ibáñez, de nacionalidad española, a quien el afectado solicitó un préstamo por 15 millones de guaraníes el 18 de octubre del 2002”, diu un article de l’any 2005 al diari ABC Digital de Panamà.

L’article del diari cita que l’acusat d’estafa resideix a Fernando de la Mora, una ciutat de l’oest del país fronterera amb Argentina i molt propera a la capital, Asunción. Al seu perfil de Facebook, Pinilla Ibañez hi surt en una foto vestit amb bermudes de colors i un polo en una llanxa recreativa amb una canya de pesca i ulleres de sol. L’indiviu es geolocalitza a la mateixa ciutat paraguayana; Fernando de la Mora. Cerquem a Internet el nom complert de Pinilla Ibañez junt al de Paraguay i no trobem cap mena de connexió més enllà d’enllaços burocràtics generats arrel del petit cas d’estafa en el que es va veure implicat.

Les úniques referències que trobem d’ell són d’hemeroteques de fa més de dues dècades i en totes es se’l considera en “paradero desconocido”. Ni tan sols al recent documental El Papus, anatomía de un atentado se’n fa cap referència al seu paratge actual. Llegim al diari El País un article deL 15 de febrer de 1988 un reportatge titular “El paraíso azul“. L’article duu l’explicit subtítol “Paraguay, refugio para los ultraderechistas huídos”. En ell es parla de com el regim dictatorial del General Stroessner va acollir multitud d’individus ultradretans fugits de la justícia.

“Entre finales de 1983 y 1984, al grupo de ultraderechistas españoles refugiados en Paraguay se les sumaron otros tres jóvenes militantes del Frente Nacional de la Juventud. Arturo Barca, Ramón Gismero y José Manuel Peña huyeron de España pocos días antes de que se viera un juicio contra ellos en la Audiencia Nacional”, prega l’article.

Un dels casos més célebres és el d’Emilio Hellín, qui va fugir d’Espanya l’any 1987 mentre es beneficiava d’un permís penitenciari després d’haver assassinat Yolanda González, militant del PSOE, l’any 1980. Hellín va viure camuflat com un cura a Paraguay. Hellín, però, va ser detingut per la Interpol l’any 1989 y extraditat a Espanya l’any 1990, on va continuar amb la seva condemna de 43 anys.

Per verificar encara més la informació ens posem en contacte amb Ernesto Milà. Milà és un activista de l’ultradreta espanyola. Es declara periodista i és autor de diversos llibres de clara tendència ultra. Milà no se’n amaga, però. Sempre dona la cara. Surt com a testimoni al documental que citàvem abans, El Papus, anatomía de un atentado. Contactem amb ell per correu electrònic i, cal a dir que  amb molta amabilitat, accepta una entrevista telefònica.

“Desconocía donde se encontraba este individuo. Dudo que alguien se hubiera molestado en seguir su pista. Aún así, sí que sabía que estaba en el extrajero. Si quieres que te diga la verdad, él precisamente no era el más inteligente, sinó el más voluble del grupo heterogéneo en el que no faltaban ni confidentes de la polícia ni lúmpens”, afirma Milà. Les declaracions de Milà ens confirmen la nostra troballa: hem localitzat en exclusiva un fugit de la justícia. Trobar en Juan Carlos Pinilla Ibañez ha resultat molt fàcil 35 anys després, només a cop de click. De segur que si no se’l va trobar durant la seva fuga va ser perquè no interessava.

En menor o major mesura l’aparell estatal ha d’estar implicat en l’atemptat.

© 2010–2016 Marq Martí