“El discurs de l’extrema esquerra contra els turistes (turismofòbia) s’assembla al de l’extrema dreta contra els immigrants”

Entrevista al candidat a l'alcaldia de Barcelona del PLIB, el Partit Llibertari, Víctor Martín. Parlem amb ell de turismofòbia, Can Vies, privatització (aka 'retornar als ciutadans') o el model de ciutat que li convé a Barcelona.
22/05/2015 - 19:28
El candidat del PLIB, Víctor Martín, minuts abans de començar l'entrevista per Meerkat

Som al Poblenou amb el candidat a l’alcaldia pel PLib, el Partit Llibertari, Víctor Martín. Víctor Martín és llicenciat en ADE i actualment treballa en el sector de l’assessoria fiscal en una empresa privada a Barcelona.

Li hem proposat un experiment: transmetre l’entrevista en directe via Merkaat, una aplicació de streaming de vídeo per Twitter. Ho hem anunciat a la xarxa, i ja tenim alguns seguidors connectats. Estem pendents, també, de la reacció a les xarxes per començar l’entrevista.

Marq Martí: A veure què diu el Graupera i comencem…

Víctor Martín: [Riu] La primera pregunta hauria de ser si és llibertari haver-se d’instal·lar una aplicació…

L’escenari

Abans de començar formalment amb les preguntes confesso al Víctor quins eren els meus plans per l’entrevista. L’entrevista s’ha dut a terme a la seu d’una empresa de producció audiovisual però la meva intenció era citar en Víctor i el seu equip al Carrer dels Jocs Florals número 40 del barri de Sants. És a dir, Can Vies.

Quan se’m va oferir la possibilitat de fer l’entrevista vaig pensar que seria una bona idea fer-la en un territori relativament ‘hostil’. Can Vies és un lloc de la ciutat pel que sempre he sentit una certa fascinació. És un equipament que de tan alliberat que està (estaran d’acord els liberals amb aquesta nomenclatura?) s’ha acabat convertint en un espai de difícil accés a les persones. Problemes de producció fan que descartem aquest escenari. Tot i així em quedo amb les ganes d’esbrinar què pensa un candidat liberal sobre ‘l’alliberament’ d’un espai de propietat pública. I així comença l’entrevista…

MM: Can Vies és un equipament difícil de definir des del binomi públic/privat. Què faries amb un espai com aquest?

VM: En general, el que faria amb tot el patrimoni de l’Ajuntament. L’Ajuntament té massa patrimoni i el que s’ha de fer és alleugerir aquesta cartera de patrimoni i retornar-lo als ciutadans, ja sigui mitjançant lloguers o venda. Aquest patrimoni és una despesa que repercuteix en els ciutadans.

MM: Can Vies és un equipament públic que alguns veïns de Sants han ‘retornat als ciutadans’, però el problema és que l’Ajuntament ja no en té control. Quina solució plantegeu?

VM: Com que ara mateix és públic, que les institucions democràtiques fessin el que correspon. Volem dialogar amb aquesta gent i veure quina solució es pot trobar.

MM: En aquest sentit et plantejaries fer alguna cosa diferent del que han intentat fer les administracions de Joan Clos, Jordi Hereu i Xavier Trias?

VM: A nosaltres, els llibertaris, ens agrada molt poc la violència, vingui d’on vingui. Jo sempre intento trobar una solució que beneficiï a totes les parts implicades al conflicte. Tampoc ens agrada la violència dels okupes, que per la força violenten els drets d’altres persones. A Can Vies això s’ha vist: incendis de cotxes, de mobiliari urbà… No ens agrada la violència de cap tipus, tampoc la violència policial.

Transport Públic

MM: El model dels edificis i equipaments públics és exportable al transport públic? Què faríeu? Què podries fer tu a l’Ajuntament?

VM: TMB és una entitat sobredimensionada en quant a directius, per exemple. Hi ha molts càrrecs que cobren moltíssim i suposa un deute súper elevat. Nosaltres racionalitzaríem això. Buscaríem millorar-ne l’eficiència. Faríem una auditoria per veure, de tota aquesta despesa, què és prescindible i què no. I estem convençuts que hi ha una gran part que és totalment prescindible. Ens allunyaríem de gran part dels amiguismes i ‘enxufismes’ que hi ha ara mateix.

MM: Parlant del transport públic, alguna proposta pel Bicing?

VM: Totes aquestes iniciatives a nosaltres ens semblen molt bé. El que passa és que molts cops l’Ajuntament fa un paper que no li correspon. L’Ajuntament és partícip de moltes empreses públiques i iniciatives que haurien de ser iniciatives exclusives ciutadanes. El bicing em sembla molt bé, m’agrada anar en bici, però m’agradaria que ho gestionessin els mateixos ciutadans.

MM: Per privatitzar-ho, doncs…

VM: Bé, m’agrada més el concepte ‘liberalitzar’ o ‘retornar als ciutadans’.

MM: I la zona blava?

VM: Al programa, una de les nostres propostes és eliminar els parquímetres, que l’aparcament sigui gratuït, fer ús de tots aquests espais. El que seria ideal és que ho gestionessin els mateixos ciutadans. Però ara mateix com que és de titularitat pública, l’Ajuntament ho aprofita per recaptar. Nosaltres estem plenament en contra d’això i faríem aparcament gratuït lliure. Per evitar un problema que podria sorgir, que seria que la gent s’apropiaria dels espais, proposaríem una solució de rotació temporal.

MM: He llegit al vostre programa electoral que, pel que fa al taxi, vosaltres opteu per liberalitzar-lo.

B.3 Obertura a la competència del sector del taxi i el bus, en la mesura en què ho permetin les lleis de rang superior. Liberalització autèntica del sector per aconseguir la lliure competència de taxistes amb llicència pública i taxistes d’empreses com Uber i d’altres que puguin sorgir.

Al taxi hi ha hagut una aplicació, Uber, que ha posat en escac tot el sector. Sembla que l’Ajuntament -de moment- ha aconseguit aturar aquest fenomen. Com poden noves aplicacions com Airbnb o Uber afectar en les competències dels serveis municipals?

VM: D’Airbnb pensem el mateix que d’Uber. Aquest tipus de solucions o iniciatives ens semblen estupendes. Propicien que s’arribi a acords entre persones i que totes les parts implicades es beneficiïn. És una manera molt més àgil de relacionar-se i de comerciar.

MM: Ada Colau també proposa una nova forma de relacionar-se i comerciar, una moneda pròpia. Si es tractés d’una moneda electrònica, com ara el bitcoin, ho veuríeu amb bons ulls?

VM: Aquí hi ha una diferència. Són molt diferents les monedes electròniques del que proposa Ada Colau. Precisament el que vol Colau és una moneda que ella, el poder polític, pugui controlar. Per poder fotre mà a l’emissió de la moneda. Tenim exemples molt clars del que passa quan el poder polític controla la moneda i la seva emissió. Estic pensant, per exemple, en Venezuela, un país amb hiperinflació. La moneda de la Colau em fa pensar en aquestes coses.

El cas del Bitcoin és totalment diferent. Una moneda sorginada d’una iniciativa particular. Estic molt a favor del bitcoin perquè escapa al control fiscal de l’Estat. És molt interessant.

Turismofòbia

MM: Al vostre programa electoral hi ha una paraula que m’ha cridat molt l’atenció. Turismofòbia. Com definiries la turismofòbia i qui creus que la practica?

VM: La turismofòbia és un ressentiment i un odi irracional envers els turistes. Em recorda força a la xenofòbia de tota la vida. Si analitzes el discurs de l’extrema esquerra contra els turistes s’assembla molt al de l’extrema dreta contra els immigrants. Que venen masses, que envairan la ciutat, que gasten poc, que embruten, que fan soroll… Es generalitza d’una manera que no s’hauria de fer i això provoca un sentiment d’odi cap al turista que a nosaltres ens preocupa molt.

MM: I els abanderats d’aquest discurs són…

VM: És una postura que ha fet seva l’extrema esquerra. Per exemple, Ada Colau. És la candidata amb la que més s’identificarien els turismòfobs.

MM: He llegit al vostre programa electoral el següent:

4. Política amigable cap al turisme a la ciutat i promoció d’iniciatives cíviques contra la turismofòbia creixent i latent en algunes forces polítiques presents a la ciutat.

5. No limitació de la quantitat de “pisos turístics”. I incentivar que es faci de manera formal i legal.

6. Aplicació efectiva de les sancions a comportaments incívics, sense distinció de l’origen de qui cometi la falta —turistes o locals—, tolerància zero amb agressions higièniques i acústiques.

MM: Interpreto que la forma de conjugar els punts 4 i 5 amb el 6 passa per augmentar la presència policial als carrers de la ciutat.

VM: No és necessari. Nosaltres apel·lem a la col·laboració ciutadana. Es podria fer ús de noves tecnologies o aplicacions que recullin incidències d’aquest tipus. Creiem en el respecte a unes normes bàsiques de convivència i en no alterar la propietat o el descans de les persones. No necessitaríem més presència policial. Sinó efectivitat.

MM: Si el turisme continua creixent no es multiplicaran les agressions acústiques i higièniques?

VM: Jo crec que no. Pot venir qui vulgui a fer el que vulgui sempre que respecti els altres.

MM: La videovigilància seria una bona eina per combatre aquestes agressions?

VM: No, creiem que no. En som poc amics del control de les persones per part de l’Estat. Sempre hi ha solucions amigables i pacífiques en aquestes situacions. No augmentaríem en cap cas la presència policial. El que sí que podríem fer per exemple, és redirigir recursos. La Guàrdia Urbana està molt enfocada a la recaptació. Això s’ha d’aturar.

Infraestructures

MM: Un dels barris bandera del ‘turismòfobs’ arrel dels incidents de l’estiu passat és la Barceloneta. Allà també s’hi està construint una marina per iots de Luxe. Creus que l’Ajuntament hauria de destinar recursos públics a promocionar aquest tipus d’equipaments?

VM: No, absolutament no. Quan l’Ajuntament s’embarca en projectes d’aquest tipus el que fa es beneficiar una sèrie de lobbys o empresaris connectats amb el poder polític càrrec de tots nosaltres. Així també es limita la competència. Nosaltres volem transparència i la lliure competència d’empreses. L’Ajuntament no hauria de fer d’empresari.

MM: Això és aplicable al Port i l’Aeroport?

Sí, totalment. El que s’hauria de fer és obrir aquests sectors a la lliure competència i que les pesones ho gestionessin pel seu compte. Quan el poder públic entra en aquestes competències és quan sorgeix la corrupció, la opacitat, les adjudicacions a dit i l’amiguisme.

Tenim exemples d’infraestructures públiques on s’ha disparat el cost inicial pressupostat. El cost inicialment pressupostat amb el que al final costa és una absoluta bogeria. On van aquests diners?

MM: I els congressos? Cal promocionar-los amb recursos públics?

VM: Crec que no, pel mateix motiu. No és el paper de l’Ajuntament. És quelcom impropi de l’administració. Em fa gràcia perquè de vegades es diu: “Això beneficiarà molt la ciutat”. Perdoni, qui és la ciutat? La ciutat som molts i a mi no em beneficia. El que es fa amb aquestes mesures és finançar un cercle d’empresaris que està vinculat amb el món polític.

Jocs Olímpics

MM: Hi ha un tipus d’esdeveniment que sí que requereix de la intervenció de l’Ajuntament i que alhora pot acabar contribuint en la prosperitat dels individus d’una ciutat. Parlo d’uns Jocs Olímpics. A Barcelona, per exemple, han suposat un abans i un després. L’administració ha d’intervenir per acollir aquest tipus d’esdeveniments (Jocs Olímpics, Mundials…)?

VM: En aquests casos el millor que pot fer l’Ajuntament és apartar-se i deixar pas a la lliure iniciativa de les persones. Transparència, seguretat jurídica, respecte als contractes, a la propietat i permetre que això es dugui a terme. Crec que no és imprescindible.

MM: No creus que Barcelona sense els Jocs Olímpics del 92 seria una ciutat molt diferent?

VM: No discuteixo l’impacte superpositiu dels Jocs Olímpics. El que discuteixo és que s’hagi de gestionar des de la política. Durant els Jocs també es van construir grans infraestructures que van propiciar casos de corrupció i que van generar un elevadíssim deute.

Prostitució

MM: Els grans esdeveniments, com ara el Mobile, posen de manifest que hi ha una activitat econòmica molt present a la ciutat que no està regulada. Em refereixo a la prostitució. Què proposa el PLIB al respecte?

VM: Som llibertaris i estem a favor de la llibertat individual. Creiem que cada persona té dret a fer el que vulgui amb la seva vida, gestionar la seva vida com vulgui. Sempre que no vulneris els drets d’altres persones tens dret a dedicar-t’hi. No s’ha de criminalitzar la prostitució. Regularitzaríem la situació d’aquestes persones perquè seria beneficiós per tothom. El fet que ho vulguis perseguir o il·legalitzar no fa que el problema deixi d’existir i la realitat és que hi ha gent que de forma voluntària vol dedicar-se a fer aquest ofici. Una altra cosa seria si em parles de la prostitució forçosa, de persones en mans de màfies. Aquí estaríem parlant d’esclavitud i això per suposat que s’ha de perseguir.

MM: Quines mesures concretes proposeu per regularitzar aquesta activitat?

VM: A nivell municipal hi hauria limitacions perquè això depèn en gran part de la normativa autonòmica o estatal. Mitjançant ordenances municipals, però, es pot apuntar cap a una línia o una altra. Nosaltres aplicaríem una política amigable, d’evitar entrebancs i de no criminalitzar aquestes activitats. Això sí, sempre i quan no atemptin contra la llibertat de les persones.

MM: ‘Evitar els entrebancs’. Al programa hi ha un punt que parla d’agilitzar els tràmits amb l’administració:

1.2 Reduir la intervenció de l’administració als serveis públics al mínim possible per agilitzar tràmits i eliminar burocràcies innecessàries.

Aquest punt, de totes formes, em sembla una mica ambigu. Quina seria la fórmula per reduir les llicències i els permisos municipals?

VM: Reduir la intervenció de l’administració als serveis públics al mínim possible per agilitzar tràmits i eliminar burocràcies innecessàries. Nosaltres volem fer servir per eines telemàtiques. Faríem una intensa implantació. Ara per fer qualsevol tràmit amb l’administració és un patiment i sovint has de desplaçar-te físicament a un edifici municipal i entregar fotocòpies en paper. Això em sembla d’una altra època, viatjar en el temps. Al final és una qüestió de no molestar el ciutadà. Fer-li les coses fàcils a l’hora de fer tràmits burocràtics.

BTV: la televisió pública

MM: Dins del vostre programa també he llegit que voleu per privatitzar la televisió municipal.

B.9 S’estudiarà la privatització de BTV i es pressionarà per als canvis legals necessaris, oferint en primer lloc l’adquisició de l’entitat als seus propis treballadors i, després, a d’altres ciutadans interessats en la compra del mitjà de comunicació, en plena competència i sense cap tipus de prioritat ni privilegi a cap d’ells per cap motiu.

VM: De fet el que diem en el programa és que ho estudiaríem. Idealment, per nosaltres, la retornaríem sens dubte als ciutadans. El que faríem és que passés a mans dels actuals treballadors perquè són qui més coneix els mitjans i l’empresa. Després, subsidiàriament, també donaríem l’opció de participar en la seva compra a qui vulgués ser accionista.

Ara mateix és una eina al servei del poder polític i a més té un endeutament elevadíssim. Un altre cop l’Ajuntament fent d’empresari. Què fa l’ajuntament amb una televisió? I el mateix amb la ràdio. Què fa l’Ajuntament amb parcs d’atraccions i museus? Aquestes són funcions impròpies d’un ajuntament. Tot això hauria de recaure sobre els ciutadans de manera lliure i responsable.

Model de ciutat

MM: Teniu alguna proposta per com s’integraria Barcelona dins de l’Àrea Metropolitana? Heu pensat donar-li un estatus especial a aquesta àrea metropolitana en un sentit territorial? Caldria fer una demarcació administrativa especial per Barcelona? Barcelona Districte Federal?

VM: No és una cosa que em preocupi gaire. No penso que sigui una prioritat ara mateix. Jo estic a favor de la màxima llibertat per les persones, reduir l’administració en tots els àmbits. Si això fos una manera de reduir el pes de l’administració i de donar més llibertat a les persones, ho podríem estudiar. Si no, doncs no, perquè també podria ser tot el contrari: més nivells d’administració, més burocràcia…

Resta de candidats i pronòstic

MM: Quina creus que és la pitjor proposta d’Ada Colau?

VM: El que més em preocupa de l’Ada Colau és que sigui la candidata de la turismofòbia, que vulgui limitar el turisme o que molt probablement, això no ho diu, vulgui pujar els impostos com l’IBI. No ha dit què farà amb l’IBI, i és evident que d’algun lloc haurà de treure els diners per totes les seves promeses.

MM: I Xavier Trias? En què creus que s’està equivocant?

VM: Adoptar com a propi el discurs de la turismofòbia, com per exemple la seva pretensió de limitar els pisos turístics.

MM: I de la resta de candidats? La Carina Mejías, l’Alfred Bosch, l’Alberto Fernández, María José Lecha…

VM: A mi em semblen tots molt semblants. Són tots bastant autoritaris, en el sentit que volen dirigir la vida de les persones segons els seus propis criteris. Per exemple, de Xavier Trias una altra cosa que citaria és que vol limitar els clubs de fumadors de cànnabis, Alberto Fernández també vol limitar la concessió de licències a pisos turístics. Són persones que comparteixen aquest model de voler imposar les seves idees. Jo estic a favor de l’emancipació de l’individu i que cada persona faci amb la seva vida el que vulgui.

MM: Quin pronòstic fas sobre els resultats de les eleccions?

VM: Crec que Ada Colau entrarà amb força a l’Ajuntament, no sé si amb majoria suficient per governar o havent de pactar, però crec que serà protagonista del resultat de les eleccions, malauradament per tots nosaltres. Les seves polítiques acabaran conduint a menys espai de llibertat i més poder polític sobre les nostres vides.

Metaliberalisme

MM: Darrera pregunta: tenint els mercats, per què necessitem els polítics com ara tu? (O dit d’una altra forma: per què no liberalitzem la representació política també?)

VM: No em considero un polític professional ni aspiro a ser-ho. El que volem és retornar la llibertat a les persones. Ara mateix hi ha uns espais comuns que gestiona l’administració i en aquest context el paper dels polítics ha de ser el més eficient i transparent possible i amb la menor corrupció. La manera que pensem d’aplicar això és reduir el poder polític. No vull arribar a poder per enriquir-me o per beneficiar els meus amics. El que vull és arribar al poder per reduir-lo.


© 2010–2016 Marq Martí