El disseny web responsive, desconegut a la premsa catalana

Per incapacitat tècnica o -simplement- per desconeixement, fins a la data d'avui cap dels principals mitjans catalans ha donat el salt al disseny web adaptatiu
20/05/2013 - 18:02
Gràfic de Bootstrap sobre el disseny web responsive

Pàgina web convencional, versió per mòbil, aplicació per Android i per Iphone i, fins i tot, una edició especial per Ipad i per tablet. Us imagineu haver de mantenir fins a 5 versions diferents d’una mateixa pàgina web? Això és el que passa a la pràctica totalitat de les redaccions dels principals mitjans de Catalunya. Un total malbaratament de recursos en el que nosaltres, mitjançant les subvencions públiques que destina la Generalitat, hi contribuïm.

El disseny web responsive o adaptatiu -de l’anglès, Responsive Web Design (RWD)- és una tecnologia web que aprofita les noves propietas del llenguatge CSS3 i que mitjançant una estructura fluida dels continguts permet que la pàgina s’adapti al dispositiu en el que s’està visualitzant. En voleu una prova? Mentre llegiu aquest article tracteu de redimensionar la finestra del vostre navegador. Voilà! Els continguts de la web s’adapten a la mida de la pantalla.

Entre els desavantatges que inclou mantenir diverses versions d’un lloc web trobem els múltiples enllaços generats per la pàgina i que suposen un veritable mal de cap en termes d’optimització i posicionament en motors de cerca (SEO). Un disseny web adaptatiu permet unificar tots els enllaços d’un article determinat. Al cap i a la fi es tracta d’un únic document amb una única URL. Del contrari, mantenir diverses versions contribueix a perdre capacitat de referència a la xarxa en tant que els continguts es dupliquen a la xarxa i generen un cert spam de continguts de cara als cercadors. L’omnipresent Google recomana explícitament el disseny web responsive a l’hora d’adaptar webs a smartphones i tablets.

Quants cops hem arribat a un article a través del mòbil i llegir-lo ha resultat una tasca en la que ens hem hagut d’armar de paciència i de determinació, lluitant mil·límetre a mil·límetre amb les dimensions de la pantalla? O del contrari, quants cops ens hem trobat que algú a les xarxes socials ha compartit la versió per a mòbil d’un article i, quan hi hem entrat, ens ha sorprès una pàgina gegant i mal formatada que feia mal a la vista?

I què passa amb els anunciants? Els portals informatius moltes vegades ni tan sols ofereixen publicitat en les seves versions per mòbil degut a les dificultats que ocasiona reestructurar el contingut de forma contínua de les pàgines versionades. Amb un disseny web responsive podrien gestionar millor la posició dels seus espais publicitaris sense la necessitat de diferenciar-los en funció del dispositiu.

Quants cops hem arribat a un article a través del mòbil i llegir-lo ha resultat una tasca en la que ens hem hagut d’armar de paciència i de determinació?

El diari nord-americà The Boston Globe ha estat un dels referents en el salt al disseny web adaptatiu. Només cal cercar a Google “Responsive newspaper” per comprovar qui ha estat el primer en marcar la tendència. Lluny dels EUA, però, són pocs els qui han abandonat les versions reaccionàries per a mòbil i altres dispositius. Entre el gremi dels desenvolupadors web les pàgines no-responsive comencen a ser motiu de riota.

Ja sigui per qüestions d’incapacitat tècnica o -simplement- per desconeixement, fins a la data d’avui cap dels principals mitjans catalans ha donat el salt al disseny web adaptatiu. El mateix podríem dir de la gran majoria de blocaires i opinòlegs professionals.

Sigui com sigui, la manca d’interès dels mitjans catalans en l’adaptació dels seus continguts a diversos dispositius denota a una manca d’interès generalitzada respecte el seu públic. Una manca d’interès respecte al seu públic que posa de manifest que els diaris es fan més en funció de qui els paga -i els subvenciona- que no pas de qui els llegeix.

© 2010–2016 Marq Martí